Matar el SENY!!!

Aquesta pareix que és la consigna d’avui en dia. Penso sincerament, que hi ha molta gent que està ben convençuda que les persones, les nostres vides i la nostra dignitat estan al servei de les lleis, dels protocols i dels interessos d’uns pocs, i no al contrari.

Aquests dies estem sent testimonis de les conseqüències IRREPARABLES que hi ha amb el tema dels desnonaments (desahucios). Baix el paraigua d’una llei que és va fer quan cap de nosaltres hi érem, i (com no) al servei de determinats poders que tots coneixem, està passant el que de cap de les maneres hauria de passar. No te cap ni peus! es miri per on es miri, i s’ha de ser clar i contundent en dir que això s’ha de canviar AHIR!.

M’agradaria però, compartir una reflexió damunt un altre cas. Me refereixo el que ha succeït fa poc i que no puc, per molt que ho intento, entendre de cap de les maneres, i que és una conseqüència de la tragèdia del Madrid Arena. Un cas aquest que està sota investigació judicial, però que no lleva que hi ha algunes coses EVIDENTS, clares, certes i que no ofereixen dubtes: Quatre joves mortes fruit d’una excés de gent a un lloc on no hi cabien.

Una de les quatre joves que duia 4 dies clínicament morta era donant d’òrgans (ho volia ser ella i la seva família). Concretament ronyons, pàncrees, fetge, còrnia, ulls i pulmons. Ja estaven les persones que esperaven el trasplant avisades i preparades, ja que el jutge forense ho havia autoritzat.

Aleshores el jutge d’instrucció, diuen que per un excés de precaució (per si havien de fer una autòpsia per la investigació) ho va denegar, no va permetre la donació.

Al final no hi ha trasplantaments i els òrgans es perden, tot plegat emparant-se en una llei de enjudiciament criminal del segle XIX. Tot a norris! La llei per damunt del seny i de la vida de les persones.

No ho entenc, no puc, i a més he arribat a la conclusió de que estic content de no entendre-ho, perquè si fos com per exemple en Francino de la Ser (en aquest cas concret) que deia allò de “una mirada molt interessant que no havíem contemplat” quan donava les seves explicacions el jutge (és a dir no es banyava) crec que en sentiria menys humà, pitjor persona.

Hi ha vegades en aquesta vida que no hi ha mitges tintes, ho estas en un lloc o a l’altre. El jutge en aquest cas no ha aclarit res. Els metges, les famílies i els receptors d’òrgans si, s’han quedat sense òrgans i pot ser, sense un oportunitat de vida.

La precaució és bona, es cert, però per salvar vides, no pel contrari.

 

http://www.cadenaser.com/espana/audios/tragedia-madrid-arena-trasplantes-ventana-2012/csrcsrpor/20121107csrcsrnac_12/Aes/

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s